Bip-bip-bip-bip!!
Sona el
despertador… les 7 del matí. Buff, quina son!!
Tot just sembla
que acabo de ficar-me al llit… però no, ja fa 7 hores que hi soc. Com la
“Ventafocs”, just a les 24:00 h., ens ficàvem al llit després d’haver paït un
àpat ben esportiu: macarrons amb oli i pernil dolç i una truita de patates!! Alguns és van
saltar la tan imprescindible ingesta d’hidrats cosa que com veureu va passar
factura durant la cursa…
Esmorzem tots
quatre, (jo) la Mireia , La Marta, el Lluis i l’Albert, un entrepà de pernil
dolç i formatge (més aviat sec i tou) i un suc amb combinat de llet que a cap
de nosaltres quatre ens acaba de fer el pes. Parlem poc, ja sigui per la son, per
que els nervis comencen a fer presència o bé per totes dues coses. Encara que si tenim forces per donar moltes
voltes a com portarem el gels que necessitarem durant la cursa. Alguns
suggereixen que clavats amb un imperdible als pantalons (i així ho fan), altres
que se’l posaran on es porta l’aparell de la música al braç, i uns altres a la
mà, per que no veuen cap altre sortida! La preocupació ens envaeix tot agafant
el cotxe direcció a La Savina.
A les 8:30, molt
puntuals, ens venen a buscar amb autocar al port de La Savina per portar-nos
fins al Far de la Mola on començarà la
cursa. Visualitzem dins l’autocar tota la ruta que farem al cap d’1:30 h. i
anem comentant la jugada i preparant l’estratègia de cursa. “Marta, aquí hi ha
una avituallament, això ja és gairebé el 15, ja tocarem la meta…” Inconscients
de nosaltres, poc sabíem aquí en quines condicions hi arribaríem… inclús alguns
amb curioses visions!
Tot just baixar
de l’autocar, veiem al Peñas. Ja una mica espitat i molt animat, amb molt bones
sensacions! Ens deixa estorades quan ens diu la marca que vol fer… Es com si parléssim
amb Superman, un altre nivell… Ell arribarà i a nosaltres encara ens quedarà
tota una cursa!!!
Ens posem la
cremeta solar per tot el cos, per que el sol comença a fer presència i apretarà
de valent… i ràpidament a deixar la bossa al guarda-roba. Per sort la Marta i
el Lluis ja fa estona que estan fent cua… i no hem de fer tota la cua de 30
minuts!
A les nenes ens
comencen a apretar els nervis. Que si hem d’escalfar, que si anem a fer un “pipi”,
que si això ja comença, etc. Però, primer resoldre les necessitats bàsiques i
com no, a fer més cua ja que a totes les noies els deu passar el mateix. Amb
tot això que la llarga espera no ens permet escalfar, doncs quan acabem ja son
quasi les 10. Estirar una mica les cames, fer quatre gambades i a la cua de sortida.
Amb els nervis cada cop més a flor de pell escoltem el .... “pam”!!
Tret de sortida!!
Som-hi!! Això ja
és aquí!!
Comencem els primers
500 metres tots quatre junts, però de seguida en separem. La Marta, previsora
com sempre, es queda una mica més enredera guardant l’energia per anar-la
dossificant amb molt seny durant tota la cursa.
Ens quedem
llavors l’Albert, el Lluis i jo. Fem els 7 primers kms junts, marcant un bon
ritme a la baixada (per sota 4,30), on l’Albert va dient:”Vinga que això baixa
sol!!”
Durant aquests
kms. divisem una de les millors vistes de l’illa, doncs gràcies a l’alçada de
la Mola veiem el mar i les platges dels dos costats, Es caló i Mitjorn.
Espectacular!! Això és el paradís!!
Al acabar la
baixada, començo a marcar un ritme més alt i començo a mirar els homes pel
retrovisor!!
Vull seguir
aquest ritme, tot i que els 8 km. de la recta és fan eterns. Apreta el sol, fa
molta calor!! Es abrasadora. Si poséssim un ou a l’asfalt, segur que es coïa!
Sort dels
avituallaments cada 5 km., on aprofito per refrescar-me!!
A Es Ferran (Com
be sap el Luis, lloc de peregrinatge a partir d’ara!!), girem a la dreta i enfilem
cap a Es Pujols. Vaig pel km. 16 i cada vegada se’m fa més dura la cursa. Fa
molta calor. Veig l’aigua de l’Estany Pudent tant aprop que només tinc ganes de
trepitjar-la i que m’esquitxi una miqueta… necessito refrescar-me amb urgència.
En aquests moment penso que els primers ja hauran arribat fa una estona i
encara em sento més lenta.
Veig passar les
ambulàncies al rescat de corredors més afectats per la calor!!
El calor és
sufocant, m’entra la indignació. Això no es pot repetir!! Mai més, tanta calor és
inhumà. A mi l’any vinent no em veuen el pel per aquí!!
Intento centrar-me
en la cursa marcant-me petites fites assolibles. Cada km. és el següent objectiu!!
I així fins el km.
20 on hi ha l’últim avituallament. Si!! Vinga, 1km. i poc més i ja s’haurà
acabat!! El patiment!! La glòria ens espera!!
Sento desde fa
una estona el speaker de l’arribada com va cantant la gent que va arribant…
Quines ganes de ser allà!!
Apreto una mica,
corba a dreta i ja enfilem cap al Port. Hi ha força gent que va animant, doncs
a falta de 300 m. veig la Laura B. (que ja fa com 10 minuts que ha arribat) i
em comença a animar!! Esprinto els últims metres a ”machete”… i ja hi soc!! Arribo
quasi sense respiració…Que dur!! Però quina satisfacció, doncs paro el crono a 1:48!!
Marca personal rebaixada en 5 minuts!! M’envaeix l’alegria!!
Al cap de 9
minuts arriba l’Albert. Que content que va!! Quina elegància!! Xino, xano creua
la meta a 1:57!!
Dos minuts més
tard arriba la Marta, sprintant fins la meta aturant el rellotge a 1:59!! Fins
aquí tots 3 hem aconseguit els nostres objectius!!
Després d’una
bona estona (jaja) arriba el Lluis acompanyat d’un company de fatigues amb el
que ha fet molta amistat durant la llarga estona de la cursa. Els esforços dels
primers kms., la mala ingesta d’un gel, i sobretot el poc entrenament li ha
jugat una mala passada… Entra a meta bastant destroçat!!
Tot i això, la
valoració de tots és molt positiva!! Ho hem aconseguit. Hem arribat tots sans i
estalvis a meta!! Ara ens queden dos dies per davant per gaudir a tope de
l’illa … i valorar el tornar a la cursa de l’any vinent, doncs tot i la calor,
és un espectacle córrer en aquest entorn. J
"Mire"
